.

FECHA: Viernes 25 enero 2008

HORA: 22.30 h.

Un conte emotiu i mordaç sobre la paternitat i la infància

 MILLOR ESPECTACLE,

MILLOR DIRECCIÓ (RAFAEL CALATAYUD), I MILLOR VERSIÓ (JULI DISLA)

PERMIS DE LES ARTS ESCÈNIQUES DE LA GENERALITAT VALENCIANA 2007

És una producció de La Pavana Companyia Teatral

amb la col·laboració del TAMA d’Aldaia, Ajuntament de Quart de Poblet, Centre Cultural d’Almussafes, Ajuntament de Carcaixent, Ajuntament de Sagunt, Ajuntament de Benicàssim, i Auditori de Paiporta.

Bebé (Baby with the bathwater)

Pocs dramaturgs actuals tenen la capacitat de fer miquetes les nostres creences i institucions per a demostrar-nos la hipocresia i les insuficiències de la nostra societat, un d'ells és Christopher Durang. En Bebé Durang expressa en clau de comèdia negra les seues sensacions i preocupacions al voltant de les grans dificultats i responsabilitats que comporta la paternitat, i sobre la complexitat i fragilitat de la infància. Però gràcies a l'estil juganer i absurd amb el que està escrit s'arriba a un final feliç. De fet, el propi Durang va patir en les seues carns una infància difícil, però va saber véncer la ràbia i trobar el mitjà de transformar un atac de còlera en una comèdia, que és al mateix temps terapèutica i alliberadora, i així convertir eixe dolor en hilarants sàtires que reflecteixen les fòbies modernes. En Bebé Durang se les arregla per a combinar la farsa, el surrealisme i la bogeria, donant com resultat el riure més sonor, que pot anar seguit d'una exclamació.

Bebé (Baby with the Bathwater) es va representar per primera vegada en l'off  de Broadway en 1983, un any després de l'estrena de Teràpies (Beyond Therapy).

Sinopsi:

Flora i Max no estan en gens ni miqueta preparats per a la paternitat. Són incapaços fins i tot de posar-li nom a la criatura que acaben de tindre per no envair la seua intimitat i mirar-li l'entrecuixa. Max pensa que és un xiquet, mentres que Flora diu que, segons els doctors, poden decidir més tard el sexe del bebé. Quan el bebé plora no saben què fer. En la seua ajuda apareix la Nanny – qui entra en l'apartament com per art de màgia– una dona amb un humor molt variable: pot passar de malcriar dolçament el bebé, a parlar-li amb cruesa un moment després. Decideixen posar-li Natatxa a la criatura, qui a mesura que creix és exposada a adults sense compassió ni estabilitat emocional (com la directora del col·legi), i comença a mentir, deprimida, sota un muntó de roba bruta. Més avant Natatxa segueix vestida com una xiqueta, quan en realitat és un home jove, intel·ligent i molt confós. Seguim els seus anys de teràpia, on alterna la depressió amb la ràbia cap als seus progenitors, fins que a la fi aconsegueix tancar el cercle.

Natatxa ha superat el seu passat i amb la seua nòvia està disposat a no cometre els mateixos errors que els seus pares i a assumir la responsabilitat de la paternitat. En to de comèdia negra Bebé entona un cant a l'esperança d'una vida feliç, mostrant-nos que la il·lusió pel canvi es troba en nosaltres mateixos.

Bebé, segons Rafael Calatayud i Juli Disla

Bebé parla de la influència que té la infància en el futur adolescent i adult. De quina manera tan decisiva les nostres vides queden marcades pels nostres progenitors, per l'educació i per totes les persones que d'alguna manera van Estar presents en eixe període tan decisiu on inevitablement es construeix el futur. Jo definiria Bebé com una comèdia divertidament amarga.

I és que perfectament el nostre protagonista es podria presentar dient: “Em dic Ivan Karamazov i tota la meua infància la recorde com un conte infantil tan terrorífic com aquelles velles pel·lícules de Walt Disney, on tots els seus protagonistes són víctimes de la seua existència, Dumbo, Bambi, Pinotxo, Blancaneus, etc…. Personatges com jo formen part de la ficció durant quasi dos hores. La meua vida es podria dividir en tres parts. La primera part seria un conte de Terror que se li conta a un xiquet perquè s'adorma. La segona part, també seria un conte de Terror que se li conta a un xiquet perquè s'adorma, però que no s'adorm!. I la tercera part la qualificaria com un conte de terror que se li llig a un xiquet que porta 30 anys sense dormir.”

Este és el meu quart muntatge de Christopher Durang, autor que m'agrada desxifrar i reinterpretar. Durang té la particularitat de suggerir-te i oferir-te generosament un material únic i personal. Tal vegada el repte siga deixar-se portar pel seu sentit de l'humor,  que pot ser de tots els colors, i amb el que explica el drama. En les obres de Durang es troba la seua visió de la vida, de l'educació, de la doble moral, del sexe, de la psicoanàlisi, de la religió, etc…fent que siga irònic, únic, i tan surrealista com la pròpia existència.

Rafael Calatayud – Director Artístic

L’humor de Durang és com una galtada que et pesca per sorpresa. En Bebé va endinsant-te en un món aparentment real i domèstic. Però a poc a poc vas descobrint alguns elements que t’allunyen i et transporten quasi a la fantasia i ho transformen tot en un conte. El camí lògic de l’humor canvia progressivament amb la transgressió en els límits. L’inesperat de les situacions i l’humor negre apareixen per sobtar a l’espectador i al propi actor en escena. La irrupció de personatges fantàstics encaixa perfectament en el món quotidià en què et trobes immers. L’humor violent que subratlla les històries t’espenta cap a un abisme sorprenent. Amb Durang entren ganes de posar l’altra galta.

Juli Disla - Adaptador

La crítica ha dit…

“La Pavana, que nunca defrauda,…nos trajo al Teatro Arniches una delicia en toda regla”. “El elenco

actoral brilla a gran altura, destacando las presencias de Marta Belenguer y Victoria Salvador, sencillamente arrolladoras.

Antonio Sempere - La Verdad

“(Rafael Calatayud) Ha perfilado un trabajo escénico muy creativo. Todo fluye con naturalidad... Y un elenco actoral muy afinado en la tragicomedia. Me encanta Marta Belenguer: hasta el menor gesto parece calculado, pero surge natural y estilizado al mismo tiempo. Es subrayable, asimismo, la comicidad tierna de Juli Disla (autor también de la versión), la potencia de Lola Moltó o la buena letra de Toni Agustí en esta excéntrica tragicomedia mordaz y tensamente risible.”

Enrique Herreras - Cartelera Turia

“Bebé es una obra para los amantes del humor negro”.”…con unas interpretaciones plagadas de matices, entre las que cabe destacar las camaleónicas Victoria Salvador y Lola Moltó. El buen hacer de estas dos secundarias de lujo, ayuda a recrear los distintos espacios en los que se desarrolla la acción ya que la escenografía permanece estática a lo largo de toda la obra,…”

Irene Domíngez | El Gallinero

“…el espléndido trabajo de Victoria Salvador en sus numerosos papeles, así como el más continuado de Marta Belenguer. Todo en el contexto de un curioso ejercicio de transformismo en el que Calatayud, que siempre ha dirigido muy bien a sus actrices, rememora buena parte de su trayectoria,…”

Julio A. Máñez – El País

“…La Pavana, que lleva ya tiempo poniendo en escena textos de dramaturgos cuajados,…, interpretados por actores competentes, idóneos para cada obra, bajo la dirección escénica de Rafael Calatayud como eje de toda la maquinaria”. “La elección del reparto, su dirección e interpretación,…, son junto a la calidad del texto los elementos que cuajan esta comedia agridulce e inteligente.”

Salvador Domínguez – Las Provincias

Equip Artístic

Marta Belenguer                             Flora              

Juli Disla                                           Max    

Toni Agustí                                        Natatxa

Lola Moltó                                         Nanny/Àngela/Directora

Victoria Enguídanos                        Cintia/Karen/Eva                   

Aline Rubinato                                  Susanna                    

Versió Juli Disla

Direcció Rafael Calatayud

Ajudant de direcció                            Carlos Amador

Espai escènic                                    Assad Kassab                      

Vestuari                                              Alejandro Sáez de la Torre

Disseny d’il·luminació                        José Martín Márquez

Perruqueria i maquillatge                   Inma Fuentes

Regidora                                            Aline Rubinato

Cap Tècnic                                        José Martín Márquez

Sonorització                                      Edu Aznar

Tècnics                                              Sergio Vega, Edu Aznar, Javier Vega

Realització d’escenografia                Caballo de Troya

Confecció de vestuari                                   La Factoria PORFIN!          

Projecte Gràfic                                   Juan Antón

Transports                                         Transjoma                

Dotació Tècnica                                Same

És una producció de La Pavana Companyia Teatral, en col·laboració amb el TAMA d’Aldaia, Ajuntament de Quart de Poblet, Centre Cultural d’Almussafes, Ajuntament de Carcaixent, Ajuntament de Sagunt,  Ajuntament de Benicàssim, i Auditori de Paiporta.